PASSEIG DIÜRN
La Lluïsa, mentre prenia un descafeïnat i una ensaïmada al bar, observava els
cotxes de l'atapeïda cruïlla del davant. El semàfor donava fluïdesa al trànsit. El
veïnat encara dormia. El proveïdor del bar descarregava raïm. La Lluïsa no
aconseguia treure's el maleït mal d'oïda que l'amoïnava feia dies. De cop, va
sentir una increïble coïssor per tot el cos i va gratar-se amb fruïció fins que
s'adonà que un transeünt la mirava de reüll. En anar a pagar, resultà que aquell
matí el cafè era gratuït i només calia pagar l'ensaïmada. Ella, agraïda, va deixar
una bona propina. Però per la seva espontaneïtat va quedar ben lluïda: va
donar més propina que no valia el cafè. Sort que el mal d'oïda havia disminuït.
Fragment adaptat de Dictats a mà (Dolors Juanola, Montserrat Torra, Ivonne
Tutusaus i Pere Jordi Verdoy)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada